Assassinat a l'Orient Express - Кристи Агата - Страница 20

- No podria fer-ho, ni per salvar-me de la cadira electrica -va exclamar MacQueen en to tetric. I afegi-: Potser es massa curiositat de la meva banda, pero, com ha arribat a descobrir-ho? Em refereixo a la identitat de Cassetti.

- Per un fragment de carta trobada en el seu compartiment.

- Em sembla que el vell ha pecat de negligent, ?no troba?

- Aixo depen del punt de vista -respongue Hercule Poirot.

El jove va trobar la resposta de Poirot desconcertant. Va mirar Poirot com si volgues endevinar que volia haver dit.

- La meva tasca consisteix a assegurar-me dels moviments de cada viatger d’aquest tren. Cal que ningu no s’ho prengui com una ofensa, compren? Nomes es un tramit.

- Molt be. Pot continuar amb tota franquesa.

- Es inutil de preguntar-li el numero del seu compartiment -va dir Poirot somrient- perque el vaig compartir amb voste una nit. Es un compartiment de segona classe, lliteres numeros sis i set, del qual despres d’haver-ne marxat jo, n’ha disposat voste sol.

- Exactament.

- Ara, misterMacQueen, faci’m el favor d’explicar-me tots els seus moviments en la passada nit, des que va deixar el vago restaurant.

- Es molt facil. Vaig tornar al meu compartiment i vaig llegir una estona, a Belgrad vaig baixar del tren i com que vaig trobar que feia massa fred, vaig tornar a pujar al vago. Vaig estar parlant amb una xicota anglesa que ocupa el compartiment vei al meu. Despres vaig estar conversant amb un angles, el coronel Arbuthnot; em sembla que voste va passar quan estavem parlant tots dos. Despres vaig anar al compartiment de misterRatchett i, tal com ja li he dit abans, vaig prendre algunes notes per a les cartes que calia escriure. Vaig donar-li la bona nit i el vaig deixar. El coronel Arbuthnot era encara en el passadis. El seu compartiment ja era preparat per a la nit i li vaig suggerir d’entrar al meu. Vaig demanar un parell de begudes i les vam beure. Vam parlar de politica mundial, del govern de l’india i de la situacio a Wall Street. No admeto gaire els britanics (son molt obstinats), pero aquest m’agrada.

- Sap quina hora era quan el va deixar?

- Molt tard. Podria dir cap a les dues.

- Va adonar-se que el tren estava aturat?

- Ja ho crec! Ens va estranyar forca. Vam mirar a fora i veierem com la neu anava amuntegant-se, pero no vam pensar que seria res greu.

- ?Que va passar quan el coronel Arbuthnot finalment es va acomiadar?

- Ell va encaminar-se cap al seu compartiment i jo vaig trucar al conductor perque em prepares el llit.

- On va ser, voste, mentre ell el preparava?

- Al passadis, dret, tocant la porta, mentre fumava una cigarreta.

- I despres?

- Despres vaig ficar-me al llit i he dormit fins a aquest mati.

- A la tarda, va abandonar alguna vegada el tren?

- Arbuthnot i jo baixarem a… ?Com es diu aquella estacio? Vincovci, per a estirar una mica les cames. Pero feia un fred tan terrible que vam tornar a pujar tot seguit al tren.

- Per quina porta van baixar del tren, vostes?

- Per la mes propera al nostre compartiment.

- La que es al costat del vago restaurant?

- Si.

- Pot recordar si era tancada?

MacQueen va fer memoria.

- Em sembla que si. Hi havia una nena de balda o de passador. Es aixo el que vol dir?

- Si. En retornar al tren, ?van tornar a posar la balda?

- Potser no. Almenys no ho recordo. -I va afegir de sobte-: Es un detall molt important?

- Podria ser-ho. Suposo que mentre voste i el coronel Arbuthnot parlaven, la porta del seu compartiment que dona al passadis era oberta, oi?

Hector MacQueen va assentir amb el cap.

- Necessito que em digui, si es que ho recorda, si va passar algu pel passadis «despres» de deixar l’estacio de Vincovci, fins el moment en que vostes van separar-se per anar a dormir.

MacQueen va ajuntar les celles.

- Em sembla que va passar una vegada el conductor -va dir-. Venia del vago restaurant. Tambe va passar una senyora en direccio contraria.

- Quina senyora?

- No puc pas dir-li-ho. En realitat, no m’hi vaig fixar. En aquell moment estavem discutint amb Arbuthnot. Nomes recordo que va passar amb una mena de bata de seda de color vermell, per davant de la porta. No vaig mirar i de totes maneres no m’hauria estat possible de veure-li la cara. Ja sap, voste, que el meu compartiment es davant el vago restaurant, al final del tren, de manera que la dona que passava pel corredor cap aquella direccio em donava l’esquena quan va passar per davant de la meva porta.

Poirot va fer un gest assentint.

- Devia anar al lavabo, segurament.

- Segurament.

- La va veure quan retornava?

- No m’hi vaig fixar, pero suposo que devia retornar.

- Una altra pregunta. ?Fuma amb pipa, misterMacQueen?

- No senyor, mai.

Poirot va fer una pausa.

- De moment, aixo es tot. Ara veure el criat de misterRatchett. Per cert, ?voste i ell sempre viatgen en vago de segona classe?

- Ell, si. Pero, generalment, jo viatjo en primera classe, i si es possible en el compartiment immediat al de misterRatchett. Aleshores, ell feia posar la major part dels bagatges en el meu compartiment per a tenir-los al seu abast mes facilment. Pero aquesta vegada hi ha hagut la casualitat que tots els compartiments de primera classe eren ocupats, excepte el d’ell.

- Ja ho comprenc. Moltes gracies, misterMacQueen.

Capitol III

La declaracio del criat

L’america va esser seguit pel pal·lid angles de cara inexpressiva, a qui Poirot ja havia vist el dia anterior. Estava correctament dret, fins que Poirot va fer-li un senyal perque s’assegues.

- Si no m’equivoco, ?voste es el criat de misterRatchett?

- Si, senyor.