Assassinat a l'Orient Express - Кристи Агата - Страница 19

- ?Va veure algun dels viatgers circular pel passadis?

L’home va rumiar.

- Em sembla que una de les senyores va anar al lavabo de l’altre extrem.

- Quina senyora?

- No ho se pas, monsieur.Era a l’altre cap del passadis i la veia d’esquena. Portava un quimono escarlata amb uns dragons.

Poirot va assentir amb el cap.

- I despres?

- No va passar res, monsieur,fins al mati.

- N’esta segur?

- Ah, perdo! Voste va obrir la porta i va mirar cap a fora un moment, oi?

- Perfectament, amic meu -digue Poirot-. M’estranyava que no ho recordes. A mi va despertar-me un soroll com si alguna cosa hagues caigut contra la meva porta. Te, voste, idea del que podia ser?

L’home se’l va quedar mirant, sorpres.

- No crec que fos res, monsieur.Res, n’estic segur.

- Aleshores devia ser un cauchemar-digue Poirot filosoficament.

- Llevat que fos en el compartiment del costat el cop que vos vau sentir -digue monsieurBouc.

Poirot no va fer cas de la suggestio. Potser no volia fer comentaris davant el conductor del vago llit.

- Passem a una altra questio -digue-. Suposem que ahir nit un assassi va pujar al tren. ?Es pot afirmar amb seguretat que es del tot impossible que l’hagi abandonat despres d’haver comes el crim?

Pierre Michel mogue el cap.

- I que tampoc no ha pogut amagar-se en cap lloc?

- Tot ha estat escorcollat -digue monsieurBouc-. Deixeu aquesta idea, amic meu.

- A mes -va afegir Michel-, ningu no ha pogut entrar al vago llit sense que jo no el veies.

- Quina fou la darrera parada?

- Vincovci.

- A quina hora?

- La sortida era anunciada per a les onze cinquanta-vuit, pero degut a la tempesta de neu sortirem amb vint minuts de retard.

- ?Algu hauria pogut entrar venint dels vagons de viatgers ordinaris?

- No, monsieur.Despres del servei de sopar, la porta que comunica els vagons ordinaris amb els vagons llit, queda tancada.

- Va baixar, voste, del tren a Vincovci?

- Si, monsieur.Com de costum, vaig baixar a l’andana i vaig romandre al peu de l’estrep. Els altres conductors van fer el mateix.

- I la porta del davant? La que esta tocant al vago restaurant.

- Es sempre tancada per dins.

- Ara no ho es.

L’home va mirar estranyat, despres la seva cara es va tranquil·litzar.

- Sens dubte un dels viatgers l’ha oberta per veure la neu.

- Probablement -digue Poirot.

Va fer repicar els dits damunt la taula tot pensaros, durant un minut o dos.

- El senyor troba que he fet mal fet? -digue timidament l’home.

Poirot somrigue amablement.

- Ha tingut mala sort, amic meu -li digue-. Ah! Un altre punt que ara recordo. Voste ha dit que va sonar un altre timbre quan estava trucant a la porta de misterRatchett. En efecte, jo tambe el vaig sentir. Qui era?

- Era el timbre de madame la princesseDragomiroff. Volia que avises la seva cambrera.

- I voste ho va fer aixi?

- Si, monsieur.

Poirot va estudiar, pensaros, el pla que tenia davant els seus ulls. Despres va abaixar el cap.

- Aixo es tot -digue- de moment.

- Gracies, monsieur.

L’home va aixecar-se. Va mirar monsieurBouc.

- No es preocupi -digue aquest amablement-. No veig que hi hagi hagut cap negligencia de la seva banda.

Tranquil·litzat, Pierre Michel va sortir del vago.

Capitol II

La declaracio del secretari

Durant uns minuts, Poirot queda perdut en les seves reflexions.

- Em penso -digue, a l’ultim- que sera convenient, ates el que coneixem, tornar a canviar algunes paraules amb misterMacQueen.

El jove america es presenta rapidament.

- Be, quines noves hi ha? -pregunta.

- No va massa malament. Des de la nostra darrera conversa, he tingut ocasio de saber algunes coses, per exemple, la identitat de misterRatchett.

Hector MacQueen va inclinar-se profundament interessat.

- Si? -pregunta.

- Ratchett, tal com voste sospitava, era solament un alies. Ratchett era Cassetti, l’home que va dirigir la celebre tongada de raptes, incloent el famos de la petita Daisy Armstrong.

Una expressio de gran astorament va apareixer a la cara de MacQueen; despres s’ana asserenant.

- Maleit llop! -va exclamar.

- ?No en tenia el mes petit esment, d’aixo, misterMacQueen?

- No, senyor -digue rapidament el jove america-. Si ho hagues sospitat, m’hauria tallat la ma dreta abans de treballar amb ell com a secretari.

- Sembla que la noticia el disgusti profundament, misterMacQueen.

- Tinc una rao particular per a indignar-me. El meu pare era el fiscal del districte que intervingue en el cas. Jo havia vist la senyora Armstrong mes d’una vegada, era una dona estupenda. Tan dolca com desgraciada. -La seva cara va entristir-se-. Si algun home mereixia el que ha succeit, aquest home es Ratchett o Cassetti. Estic content que hagi tingut aquesta fi. Un home aixi no mereixia viure!

- Voste parla com si hagues desitjat fer-ho personalment.

- En realitat, m’estic fent sospitos -digue el jove tornant-se vermell.

- Potser sospitaria mes de voste si fingis sentir una gran pena per la mort del seu amo -va replicar Hercule Poirot.