Assassinat a l'Orient Express - Кристи Агата - Страница 17

- No ho comprenc…

- Vull dir -va explicar Poirot- que si l’assassi va tenir intencio de fer-nos creure que s’havia escapat per la finestra, va voler demostrar que les altres dues sortides eren impossibles. Igualment com «la persona desapareguda» de l’armari es una enganyifa. La nostra tasca es, doncs, descobrir aquesta enganyifa.

Poirot va tancar la porta de comunicacio pel costat del compartiment on es trobaven.

- Per si li passes pel cap a l’excel·lent mistressHubbard d’obtenir detalls del crim, de primera ma, per tal de donar-los a la seva filla…

Torna a mirar, una altra vegada, al seu voltant.

- Em sembla que no tenim res mes a fer aqui. Anem a reunir-nos amb monsieurBouc.

Capitol VIII

El cas del rapte Armstrong

Trobaren monsieurBouc acabant de menjar-se una truita.

- He cregut que es millor fer servir el lunchimmediatament en el vago restaurant -va dir-. D’aquesta manera quedara lliure i monsieurPoirot podra comencar els interrogatoris. Mentrestant he encarregat que ens portin aqui el nostre dinar.

- Idea excel·lent -contesta Poirot.

Cap dels tres homes tenia gana i el dinar es va acabar aviat, pero fins que no comencaren de prendre el cafe, monsieurBouc no va fer mencio de l’assumpte que ocupava llurs ments.

-  Eh bien?-va preguntar.

-  Eh bien,he descobert la identitat de la victima. I conec els motius pels quals hague d’abandonar America.

- Qui era?

- ?Recordeu haver llegit alguna cosa sobre el rapte del babyArmstrong? Aquest es l’individu que va assassinar la petita Daisy Armstrong…, Cassetti.

- Ara hi caic! Un cas horrible, pero no recordo els detalls.

- El coronel Armstrong era angles. Angles a mitges, pero, ja que la seva mare era filla de W. K. van der Halt, el multimilionari de Wall Street. El coronel va casar-se amb la filla de la mes famosa tragica americana d’aquella epoca. Vivien a America i tenien una filla, una preciosa criatura, la qual adoraven. Aquesta nena fou raptada quan tenia tres anys i demanaren una forta suma com a preu del rescat. No us cansare explicant-vos les incidencies que van seguir. Nomes em referire al moment en que, despres d’haver pagat l’enorme quantitat exigida (dos-cents mil dolars d’aquell temps), el cos de la pobra criatura fou trobat, quan ja feia uns quinze dies que havia estat assassinada. La indignacio publica arriba a un punt culminant. Pero el que va seguir fou pitjor. MistressArmstrong esperava una altra criatura. Degut al xoc, va donar a llum, prematurament, una criatura morta i ella va morir tambe. Desesperat, el seu marit va disparar-se un tret.

-  Mon Dieu,quina tragedia! Ara la vaig recordant -exclama monsieurBouc-. Em sembla recordar que hi hague, tambe, una altra mort, oi?

- Efectivament; una desgraciada mainadera suissa o francesa. La policia estava convencuda que ella estava complicada en el crim. Es negaren a creure les seves histeriques protestes. Finalment, en un acte de desesperacio, la pobra xicota va llancar-se des d’una finestra i es va matar. Despres va descobrir-se que era absolutament innocent i no tenia cap complicitat en el crim.

- Es espantos -exclama monsieurBouc.

- Aproximadament sis mesos despres, aquest home, Cassetti, va ser detingut, com a cap d’una banda dedicada a raptes de criatures. Empraven sempre els mateixos procediments. Mataven els seus presoners, ocultaven el cos, i procuraven treure tots els diners possibles abans que el crim no es descobris. I ara, fixeu-vos be, amic meu. Cassetti era l’home! Pero gracies a la fortuna que tenia i a les amistats que l’unien amb diverses personalitats influents, va ser absolt per manca de proves. Tanmateix, si no hagues tingut la precaucio de fugir, el poble l’hauria linxat. Ara veig clarament que degue succeir. Va canviar de nom i va abandonar America. Des d’aleshores, ha estat un gentlemanmolt ric que viatjava per l’estranger i vivia de les seves rendes.

- Ah!, quel animal!-va exclamar monsieurBouc-. No em dol gens la seva mort!

- Estic d’acord amb vos.

-  Tout de meme,no calia pas d’haver-lo matat a l’Orient Express. Hi ha d’altres llocs.

Poirot va somriure. Comprenia que monsieurBouc era part interessada en l’afer.

- La pregunta que ens cal plantejar-nos, ara, es la seguent -digue-. Aquest assassinat, ?es obra d’alguna banda rival a la qual Cassetti va fer traicio, algun temps, o be es un acte de venjanca particular?

Aleshores va explicar el descobriment de les paraules escrites en el petit fragment de paper carbonitzat.

- Si la meva suposicio es certa, doncs, la carta va ser cremada per l’assassi. Per que? Perque s’esmentava la paraula «Armstrong», la qual es la pista del misteri.

- ?Viu encara algun membre de la familia Armstrong?

- No ho se, malauradament. Em balla pel cap d’haver llegit alguna cosa referent a una germana mes petita de mistressArmstrong.

Poirot va seguir explicant les conclusions a les quals ell i el doctor Constantine havien arribat. MonsieurBouc va impressionar-se en sentir el descobriment del rellotge aixafat.

- Aixo ens dona l’hora exacta del crim.

- Si -respongue Poirot-. Es molt interessant.

En el to que van esser pronunciades aquestes paraules, hi havia alguna cosa que va fer que els altres dos el miressin amb certa estranyesa.

- Crec que vos vau sentir Ratchett parlar amb el conductor a la una menys vint minuts.

Poirot va explicar el que havia passat.

- Perfectament -digue monsieurBouc-. Aixo prova, almenys, que Cassetti o Ratchett (prefereixo seguir anomenant-lo amb aquest nom) era viu a la una menys vint.

- A la una menys vint-i-tres minuts, per ser mes precisos -replica el doctor Constantine.

- Aleshores, podem afirmar que a les dotze i trenta-set minuts, misterRatchett vivia encara. Aixo es un fet.

Poirot no digue res, pero els seus ulls miraven lluny, pensarosament.

Trucaren a la porta i l’empleat del restaurant va entrar.

- El vago restaurant ja esta disponible, monsieur-digue.