Assassinat a l'Orient Express - Кристи Агата - Страница 48

MonsieurBouc va prosseguir didacticament.

- La inicial «H» pot referir-se a tres persones: mistressHubard, missDebenham, el segon nom de la qual es Hermione, i la cambrera Hildegarde Schmidt.

- Ah! Qui d’aquestes tres?

- Es dificil de dir. Pero jo «crec» que votaria per missDebenham. Pot fer-se anomenar pel segon nom i no pel primer. Hi ha algunes coses que la fan sospitosa. Aquella conversa que vos vau sentir, mon cher,era, certament, forca curiosa, i, encara mes, la seva negativa d’explicar-la.

- Doncs, segons la meva opinio, es l’americana -va dir el doctor Constantine-. Es tracta d’un mocador car, i les americanes, com tothom sap perfectament, no escatimen les despeses.

- Aixi doncs, eliminen, vostes, la cambrera? -va preguntar Poirot.

- Si. Tal com ella mateixa va dir, aquest mocador pertany a una persona de classe rica.

- Anem per la segona pregunta: el netejador de pipes. ?Li va caure al coronel Arbuthnot, o a alguna altra persona?

- Aixo ja es mes dificil. Els anglesos no apunyalen. En aixo, voste te rao. Mes aviat crec que va ser alguna altra persona que el va deixar caure… i aixi fer recaure les sospites damunt el camallarg de l’angles.

- Tal com va dir monsieurPoirot -digue, intervenint, el doctor- dues pistes son massa descuit. Estic d’acord amb monsieurBouc. El mocador va ser un veritable descuit…, per aixo ningu no admetra de ser-ne el propietari. Pero el netejador de pipes es una pista falsa. A favor d’aquesta teoria, recordara que el coronel Arbuthnot no es va torbar gens i va confessar lliurement que fumava amb pipa i que utilitza aquesta classe de netejador de pipes.

- Raoneu molt be -digue Poirot.

- Pregunta numero tres. ?Qui portava el quimono escarlata? -va continuar monsieurBouc-. Respecte a aixo, haig de confessar que no en tinc la mes petita idea. ?Teniu alguna opinio formada sobre l’assumpte, doctor Constantine?

- Cap.

- Aleshores cal que ens confessem batuts aqui. La pregunta seguent te algunes possibilitats. ?Qui era l’home o la dona disfressat amb l’uniforme dels Wagons-Lits? Respecte a aquesta pregunta podem contestar amb certesa que existeix un cert nombre de persones a les quals aquest uniforme no els aniria be. Hardman, el coronel Arbuthnot, Foscarelli, el comte Andrenyi i Hector MacQueen son tots massa alts. MistressHubbard, Hildegarde Schmidt i Greta Ohlsson son massa fornides. Ens queda el criat, missDebenham, la princesa Dragomiroff i la comtessa Andrenyi…, i cap d’aquestes persones sembla probable! Greta Ohlsson d’una banda i Antonio Foscarelli per l’altra asseguren que missDebenham i el criat no van sortir de llurs compartiments. Hildegarde Schmidt afirma que la princesa no es va moure del seu i el comte Andrenyi ens ha dit que la seva esposa va prendre un especific per a dormir. Per tant, sembla impossible que hagi estat algu…, la qual cosa resulta completament absurda!

- Tal com diu el nostre vell amic Euclides -va dir en veu baixa Poirot.

- Cal que sigui, doncs, algu d’aquests quatre -va dir el doctor Constantine-. A menys que es tracti d’algu de fora que hagi trobat un amagatall…, i aixo ja hem convingut que no pot ser.

MonsieurBouc va passar a la pregunta seguent de la llista.

- Numero cinc. ?Per que les busques del rellotge assenyalaven un quart de dues? Jo veig dues explicacions a aquesta pregunta. O be va ser el criminal per tal d’establir-se una coartada i despres va veure’s impossibilitat de sortir del compartiment quan havia calculat de fer-ho, potser perque va sentir algun soroll, o be… Esperin!, se m’ocorre una idea…

Els altres dos esperaren respectuosament mentre monsieurBouc lluitava en mental agonia.

- Jo ho tinc -digue finalment-. No va ser l’assassi de l’uniforme que va tocar el rellotge! Va ser la persona a la qual anomenarem el «Segon assassi», la persona esquerrana, en altres paraules, la dona del quimono escarlata. Aquesta va arribar mes tard i va moure les busques del rellotge per tal d’establir-se una coartada.

- Bravo! -digue el doctor Constantine-. Aixo esta molt ben ideat!

- De fet -digue Poirot-, la dona el va apunyalar a les fosques, sense saber que ja era mort, pero alguna cosa va fer-li deduir que tenia un rellotge dins la butxaca del pijama; aleshores el va treure, va retardar les busques i el va abonyegar.

MonsieurBouc va mirar-lo fredament.

- No te res millor per a suggerir-nos? -va preguntar.

- De moment, no -va respondre Poirot-. Pero no hi fa res -afegi-. Em penso que cap de vostes dos s’ha fixat en el punt mes interessant respecte al rellotge.

- Te a veure amb la pregunta numero sis? -va preguntar el doctor-. A la pregunta: «?L’assassi va cometre el crim a un quart de dues?»… jo contesto: «No».

- Jo hi estic d’acord -respongue monsieurBouc-. «Abans d’aquesta hora?», jo responc: «Si». ?Voste tambe, doctor?

El doctor va assentir amb el cap.

- Si, pero la pregunta: «Despres d’aquesta hora?» pot contestar-se, tambe, afirmativament. Estic d’acord amb la seva teoria, monsieurBouc, i em penso que monsieurPoirot tambe ho esta, encara que no vulgui confessar-ho. El «Primer assassi» va arribar «abans» d’un quart de dues, pero el «Segon assassi» va arribar «despres» d’aquesta hora. Respecte a la pregunta de la persona esquerrana, ?no troben, vostes, que caldria fer alguna gestio per tal d’esbrinar qui, dels passatgers, es esquerra?

- No he negligit pas aquest punt -contesta Poirot-. Vostes hauran pogut observar que he fet escriure a cada viatger el seu nom i la seva adreca. Naturalment aixo no es concloent, perque algunes persones realitzen certes accions amb la ma dreta i d’altres amb l’esquerra. Per exemple, escriuen amb la ma dreta i juguen al golf amb l’esquerra. Tanmateix, ja es alguna cosa. Cada persona interrogada ha agafat la ploma amb la ma dreta… excepte la princesa Dragomiroff, la qual s’ha negat a escriure.

- La princesa Dragomiroff…, impossible! -digue monsieurBouc.

- Dubto que la princesa tingui prou forca per a haver pogut infligir aquell cop particular que suposem donat amb la ma esquerra -digue el doctor Constantine-. Aquella ferida especial va ser feta amb una forca considerable.

- Amb mes forca de la que es capac una dona?

- Jo no dic tant. Pero si que amb mes forca de la que pot tenir una dona vella i de la complexio fisica de la princesa Dragomiroff, la qual es bastant feble.

- Pero pot haver influit l’esperit sobre el cos -digue Poirot-. La princesa Dragomiroff te una gran personalitat i una immensa forca de voluntat. Pero deixem aquest assumpte de banda, de moment.