Assassinat a l'Orient Express - Кристи Агата - Страница 38

Poirot va continuar sense fer cap cas de la interrupcio, absolutament impertorbable.

- Tenim, ara, tres possibilitats. Una: que el crim va ser comes, tal com vos dieu, a un quart de dues. Aixo esta recolzat pel testimoniatge del rellotge, per la declaracio de mistressHubbard i per la de la cambrera alemanya, Hildegarde Schmidt. Tambe esta d’acord amb el testimoniatge del doctor Constantine.

«Possibilitat numero dos: el crim va ser comes mes tard i el testimoniatge del rellotge va ser deliberadament simulat.

»Possibilitat numero tres: el crim va ser comes mes aviat i el testimoni del rellotge va ser falsejat per la mateixa rao que l’anterior.

»Doncs be, si acceptem la possibilitat numero u com la mes probable que hagi succeit i que es mes favorable a les proves, ens cal acceptar tambe certs fets consecutius a aquesta possibilitat, com, per exemple, si el crim va ser comes a un quart de dues, l’assassi no va poder abandonar el tren, la qual cosa ens planteja les seguents preguntes: on es troba?, «qui» es?

«Examinem detalladament tots els fets. Hem tingut, per primera vegada, la noticia de l’existencia d’un home baix, moreno i amb veu femenina, per la declaracio que ha fet misterHardman. Ell ens ha dit que Ratchett ja li’n va parlar, d’aquest individu, i el va llogar, precisament, per tal de guardar-lo d’ell. No tenim cap «prova» que confirmi aquesta declaracio. Nomes tenim la paraula de Hardman.

»Examinem, ara, aquesta questio: ?es, realment, Hardman, la persona que diu que es, o sigui, un agent de l’agencia de detectius de Nova York?

»Segons la meva opinio, el que fa que aquest cas resulti mes interessant es que no disposem de cap de les facilitats que te la policia. Ens es impossible d’esbrinar la bona fidede cap d’aquestes persones. Ens cal confiar solament en la deduccio. Aixo, per mi, fa el cas molt mes interessant. No hi ha treball rutinari. Tot es questio d’intel·lecte. Jo em pregunto: ?puc acceptar com a veridic el relat de Hardman? I prenc la decisio de contestar-me: si. Soc del parer que «es pot» acceptar el relat de Hardman.

- ?Voste confia en la intuicio…, allo que els americans en diuen una «corada»? -pregunta el doctor Constantine.

- Res d’aixo. Jo miro el calcul de probabilitats. Hardman viatja amb un passaport fals…, i aixo el fa sospitos immediatament. La primera cosa que la policia fara quan es presenti en escena sera detenir Hardman i cablegrafiar preguntant si la historia que explica es veridica. En el cas de molts dels viatgers sera molt dificil de poder establir la seva bona fe; en la major part dels casos ni tan sols s’intentara, especialment si no hi ha res que els faci sospitosos. Pero el cas de Hardman es a part. O be es la persona que diu ser o no ho es. Tanmateix, soc de l’opinio que resultara ser el primer.

- Aixi doncs, l’exclou de tota sospita?

- De cap manera. Ja veig que no m’enteneu. Qualsevol detectiu america pot tenir les seves raons particulars per a desitjar assassinar Ratchett. No, jo el que dic es que crec que «podem» acceptar la historia que explica Hardman referent a la seva identitat. El que diu de si Ratchett li va encarregar de treballar per ell, no te res d’inversemblant, i, probablement, sera veritat. I si nosaltres ho acceptem com a cert, ens cal trobar alguna confirmacio que ho acrediti. I aquesta confirmacio la trobem en un lloc bastant improbable: en la declaracio de Hildegarde Schmidt. La seva descripcio de l’individu que va veure amb l’uniforme de Wagons-Lits, encaixa perfectament. ?Hi ha alguna altra confirmacio de les dues histories? Si. Tenim el boto trobat en el compartiment de mistressHubbard. I tambe existeix un altre detall que ho confirma i que segurament els ha passat per alt a vostes.

- De que es tracta?

- Del fet que tant el coronel Arbuthnot com Hector MacQueen han esmentat que el conductor va passar per davant llur compartiment. Ells no han donat importancia al fet, pero, senyors, Pierre Michel ha declarat que ell no va abandonar el seu seient, excepte en certes ocasions especificades,cap de les quals va obligar-lo a dirigir-se a l’altre extrem del vago, passant per davant del compartiment en el qual estaven asseguts, parlant, Arbuthnot i MacQueen.

»Per tant, aquesta historia, la historia de l’home baixet, moreno i amb veu de dona, vestit amb l’uniforme de Wagons-Lits, es el testimoniatge, directe o indirecte, de quatre persones.

- Un petit detall -digue el doctor Constantine-. Si Hildegarde Schmidt diu la veritat, ?com s’explica que l’autentic conductor no ha dit d’haver-la vista quan va anar a atendre la trucada de mistressHubbard?

- Em penso que aixo queda ja explicat. Quan l’empleat va anar a atendre la trucada de mistressHubbard, la cambrera es trobava amb la seva mestressa. Quan, finalment, va retornar al seu compartiment, el conductor era amb mistressHubbard.

MonsieurBouc guardava silenci, dificilment, esperant que els altres dos acabessin de discutir.

- Si, si, amic meu -va dir, impacientment, adrecant-se a Poirot-. Admiro la seva cautela, el seu metode d’avancar a poc a poc, pero veig que encara no ha tocat el resultat. Tots estem d’acord que aquesta persona existeix. Pero el punt es: «on ha anat»?

Poirot va moure el cap amb un gest de retret.

- Voste esta en un error. Posa el carro davant el cavall. Abans de preguntar-me: «?On ha anat a parar aquest home?», em pregunto: «?Existeix, realment, aquest home?». Perque, ja poden comprendre, vostes, que si aquest home es producte d’una invencio (si l’han fabricat) es molt facil de fer-lo desapareixer. Aixi doncs, primerament cal que quedi ben establert que aquesta persona «existeix» veritablement, en carn i ossos.

»I si hem arribat a la conclusio que realment aquesta persona existeix, on es ara?

»Hi ha nomes dues contestacions possibles, mon cher.Una es que encara esta amagat en el tren en un lloc de tal extraordinaria ingenuitat, que no podem sospitar-ho, i l’altra es que es tracta de «dues persones». Es a dir, ell mateix, l’home tan temut per misterRatchett, i un viatger del tren tan ben disfressat que misterRatchett no el va reconeixer.

- Quina gran idea! -va dir monsieurBouc amb la cara il-luminada. Pero va canviar d’expressio immediatament-. Pero ens trobem amb una dificultat.

Poirot va treure-li les paraules de la boca.

- La talla de l’individu. Es aixo el que vol dir? Exceptuant el criat de misterRatchett, tots els viatgers son corpulents: l’italia, el coronel Arbuthnot, Hector MacQueen, el comte Andrenyi. Be, ens queda el criat nomes. Pero no es cap suposicio massa probable. Recordin la veu efeminada. Aixo ens proporciona unes quantes possibilitats. L’home ha pogut disfressar-se de dona, o, pel contrari, en aquest cas «pot haver estat» una dona disfressada d’home. Una dona alta, disfressada amb roba d’home pot semblar un home baix.

- Pero Ratchett segurament l’hauria conegut…