Assassinat a l'Orient Express - Кристи Агата - Страница 35

Poirot va mirar-la pensaros.

- Crec que voste ve de Bagdad, missDebenham.

- Si.

- I va a Londres?

- Si.

- A que es dedicava a Bagdad?

- He estat institutriu de dos nens.

- ?Retornara a la mateixa col·locacio despres de les vacances?

- No n’estic segura.

- Per que?

- Bagdad es massa lluny. M’agradaria de trobar alguna cosa que em convingues a Londres.

- Ja ho comprenc. Penso que potser voste podria casar-se.

MissDebenham no va contestar. Pero els seus ulls van mirar Poirot fixament. Aquella mirada semblava dir: «Voste es un home molt impertinent!».

- ?Quina opinio te de la senyora que ocupa, amb voste, el mateix compartiment, missOhlsson?

- Sembla una persona agradable i senzilla.

- De quin color es la seva bata?

Mary Debenham va semblar sorprendre’s.

- De color marronos…, de llana natural.

- Ah! Suposo que no es cap indiscrecio…, vaig observar que el color de la bata de voste, que vaig veure en el trajecte d’Alep a Istanbul, es malva pal·lid, oi?

- Exactament.

- Te, voste, alguna altra bata, mademoiselle? ?Una bata de color escarlata, per exemple?

- No, aquesta no es meva.

Poirot va inclinar-se endavant. Semblava un gat a punt de saltar damunt una rata.

- De qui es, doncs?

La noia es va redrecar, desconcertada.

- No se a que es refereix.

- Voste no ha dit: «No tinc tal cosa»; voste ha dit: «Aquesta no es meva», significant amb aixo que aquesta cosa «pertany» a algu d’altre. A qui?

Ella va assentir amb el cap.

- Algu que viatja en aquest tren?

- Si.

- Qui es?

- ]a li ho he dit. No ho se pas. Aquest mati m’he despertat aproximadament a les cinc i he tingut la sensacio que el tren estava aturat des de feia molta estona. He obert la porta i he mirat al passadis, pensant que segurament erem en una estacio. Aleshores he vist algu amb un quimono de color escarlata al capdavall del passadis.

- I no sap qui podia ser? ?Era una dona rossa, morena o de cabells grisos?

- M’es absolutament impossible de dir-ho. Duia una gorreta posada i nomes l’he vista d’esquena.

- I quin tipus era?

- Alta i prima, aixi m’ha semblat, pero no puc assegurar-ho. El quimono estava brodat amb uns dragons.

- Si, si, exactament, amb uns dragons.

Es va fer un silenci que devia durar un minut. Poirot va murmurar per a ell mateix:

- No ho comprenc. No hi ha res que tingui un sentit!

Aleshores, alcant la vista i mirant la noia, digue:

- No necessito entretenir-la mes, mademoiselle.

- Oh! -I es va aixecar rapidament.

Quan va arribar a la porta, va dubtar un moment i va retornar cap a Poirot.

- La senyora sueca ( missOhlsson, oi?), sembla bastant preocupada. Diu que voste va notificar-li que ella havia estat la darrera persona de veure viu l’home assassinat. I creu que voste sospita d’ella per aquest fet. ?Puc dir-li que es tracta d’una equivocacio? En realitat, es tracta d’una criatura incapac de fer mal ni a una mosca.

Mentre parlava somreia timidament.

- ?A quina hora va anar a cercar l’aspirina al compartiment de mistressHubbard?

- Despres de dos quarts d’onze.

- Va durar molt la seva absencia?

- Aproximadament cinc minuts.

- Va tornar a sortir del compartiment durant la nit?

- No.

Poirot es va adrecar cap al doctor.

- ?Es possible que Ratchett hagues estat assassinat a aquesta hora?

El doctor va negar amb el cap.

- Aleshores, jo crec que pot tranquil·litzar la seva amiga, mademoiselle.

- Gracies. -La noia va somriure a Poirot amb un somriure que convidava a la simpatia-. Es com un anyell, compren? Esta tota anguniosa i es plany.

Va dir aixo, es gira i sorti.

Capitol XII

Declaracio de la cambrera alemanya

MonsieurBouc va mirar el seu amic amb curiositat.

- No acabo d’entendre, mon vieux. ?Perque heu fet un interrogatori tan estrany a missDebenham?

- Estava cercant de trobar una falla.

- Una falla?

- Si…, en l’armadura de la seguretat d’aquesta noia. Volia sacsejar la seva sang freda. He reeixit? No ho se pas. Pero estic convencut que ella no esperava pas que jo presentes les coses d’aquesta manera.

- Sospiteu d’ella -digue monsieurBouc lentament-. Pero, per quin motiu? Sembla una noia encisadora, la darrera persona del mon de la qual jo pensaria que pogues estar complicada en un assassinat d’aquesta mena.

- D’acord -digue Constantine-. Es una noia freda. No sent. Crec que mai no apunyalaria un home, sobretot si el podia portar davant els tribunals.

Poirot va sospirar.

- Han de deixar de banda l’obsessio que tenen que aquest crim es un acte impremeditat o sobtat. Respecte a les raons que em fan sospitar de missDebenham, n’hi ha dues. Una son unes paraules que jo vaig tenir ocasio de sentir i que vostes no coneixen encara.

Aleshores Poirot va explicar el curios intercanvi de frases que ell havia sorpres en el viatge des d’Alep.

- Certament, es molt curios -va dir monsieurBouc quan Poirot va haver acabat-. Pero cal una explicacio. Si significa el que voste suposa, aleshores tots dos, ella i l’encarcarat angles, resulten complicats en l’afer.