Assassinat a l'Orient Express - Кристи Агата - Страница 34

- Ja li he dit que no parla. No es simpatic. Sembla un peix!

- Voste fuma, que?, pipa, cigarretes o cigars?

- Nomes cigarretes.

Poirot li’n va oferir una, que ell va acceptar.

- Ha estat alguna vegada a Xicago? -pregunta monsieurBouc.

- Oh, si. Una ciutat preciosa. Pero conec molt millor Nova York, Washington, Detroit. ?Ha estat, voste, als Estats Units? No? Cal que els conegui.

Poirot va empenyer un full de paper davant l’america.

- Faci el favor de signar aqui i posi la seva adreca habitual.

L’italia va escriure i va posar la rubrica. Despres va aixecar-se, sempre somrient.

- Aixo es tot? No em necessiten per a res mes? Bon dia, senyors. Desitjo que puguem sortir ben aviat de tanta neu. Tinc un compromis a Mila. -Va moure el cap tristament-. Em sembla que perdre el negoci.

Va allunyar-se.

Poirot va mirar el seu amic.

- Ha viscut molt de temps a America -va dir monsieurBouc- i es italia, i els italians manegen el ganivet. I son uns grans mentiders! No m’agraden els italians!

-  Ca se voit!-digue Poirot amb un somriure-. Be, es possible que tingueu rao, pero haig de dir-vos, amic meu, que no hi ha cap prova en contra d’aquest home.

- I la psicologia? No apunyalen els italians?

- Sens dubte -respongue Poirot-. Especialment quan es disputen acaloradament. Pero aquest, aquest es una altra classe de crim. Amic meu, jo tinc una petita idea que es un crim molt ben preparat, planejat i executat amb molta cura. No es pas…, com ho podria dir?, un crim «llati». Es un crim que demostra un cervell fred, resolt i reflexiu. Jo crec que es un cervell anglosaxo.

Va recollir els dos darrers passaports.

- Caldra veure, ara -va afegir-, missDebenham.

Capitol XI

Declaracio de miss Debenham

Quan missDebenham va entrar al vago restaurant, va confirmar l’opinio que Poirot s’havia ja format d’ella.

Anava correctament vestida amb un vestit de jaqueta negre i una brusa francesa de color gris, els seus cabells ondulats estaven perfectament pentinats, sense que se’n bellugues ni un de sol. Les seves maneres eren tranquil·les i tan impertorbables com els seus cabells.

Va asseure’s davant Poirot i monsieurBouc i els va mirar com preguntant.

- El seu nom es Mary Hermione Debenham, i te vint-i-sis anys, oi? -pregunta Poirot.

-  Si.

- Anglesa?

-  Si.

- ?Vol ser tan amable, mademoiselle,d’escriure la seva adreca habitual en aquest paper?

MissDebenham va fer-ho. La seva cal·ligrafia era clara i llegible.

- I ara, mademoiselle,?que pot explicar-nos del succeit anit passada?

- Em temo que no els en pugui dir res. Vaig ficarme al llit i vaig dormir.

- ?Ha tingut molt disgust, mademoiselle,de saber que s’ha comes un crim en aquest tren?

La pregunta era completament inesperada. Els ulls grisos de la xicota demostraren estranyesa.

- No entenc que vol dir.

- Es una pregunta senzillissima que li faig, mademoiselle.?Ha tingut molt disgust que s’hagi comes un crim en aquest tren?

- La veritat es que no he pensat en el crim des d’aquest punt de vista. No puc dir, doncs, que he tingut un disgust.

- Troba que un crim es una cosa corrent?

- Naturalment, un crim es una cosa desagradable que succeeix de tant en tant -respongue missDebenham tranquil·lament.

- Es voste molt anglosaxona, mademoiselle. Vous n’eprouvez pas d’emotion.

La noia va somriure lleugerament.

- Em temo que no faig demostracions histeriques per tal de provar la meva sensibilitat. Despres de tot, cada dia hi ha molta gent que mor.

- Mor, si. Pero l’assassinat es una cosa una mica mes rara.

- Oh, certament!

- Coneixia, voste, l’home mort?

- Vaig veure’l per primera vegada ahir, aqui, durant el dinar.

- Quin efecte va fer-li?

- No vaig fixar-m’hi gaire.

- No li va produir la impressio d’un personatge sinistre?

La noia va arronsar-se d’espatlles lleugerament.

- De debo, no puc dir que em causes cap impressio.

Poirot va mirar-la intensament.

- Em penso que, voste, te una mala opinio de la manera que tinc d’efectuar els meus interrogatoris -digue maliciosament-. Un angles no els enfocaria d’aquesta manera, deu pensar voste. Un angles es limitaria als fets. Com si fos un negoci, amb tot ordre i metode. Pero jo, mademoiselle, tinc les meves petites originalitats. Primerament, jo observo el meu espectador, procuro endevinar el seu caracter i faig les preguntes segons veig. Fa un moment he interrogat un senyor que volia explicar-me les seves idees respecte a negocis. Be, jo l’he obligat a limitar-se a l’assumpte que ens interessa, fent-li contestar, estrictament, si o no, aixo o allo. Despres ha vingut voste. Comprovo que voste es ordenada i metodica. Que, si depengues de voste, es limitaria a l’assumpte en concret. Que les seves respostes serien breus i precises. Pero, mademoiselle,com que la natura humana es perversa, jo li plantejo preguntes completament inesperades. Jo li pregunto el que voste «sent», el que voste «pensa». ?No li agrada aquest metode?

- Si em perdona, li dire que em sembla que estem perdent el temps. Que m’agrades o que no m’agrades la cara de misterRatchett, no sembla pas que pugui ajudar a descobrir qui l’ha matat.

- Sap, voste, qui era Ratchett, en realitat, mademoiselle?

La noia va assentir amb el cap.

-  MistressHubbard ho va dient a tothom.

- I que opina del cas Armstrong?

- Va ser absolutament abominable -digue la noia energicament.