Assassinat a l'Orient Express - Кристи Агата - Страница 30

Poirot va somriure, recordant l’opinio de MacQueen respecte als britanics.

- Pero aquest xicot m’agrada. Les idees que te sobre la situacio politica de l’india son equivocades; aixo es el pitjor dels americans, son massa sentimentals i idealistes. Be, doncs, com li deia, va interessar-li forca el que jo li vaig explicar. Tinc prop de trenta anys d’experiencia del pais. I a mi va interessar-me molt el que va dir-me sobre la situacio financera d’America. Despres vam parlar de politica en general. Em va sorprendre molt quan vaig mirar el rellotge i vaig veure que eren tres quarts de dues.

- A aquesta hora van interrompre la conversa?

- Si.

- Que va fer despres?

- Vaig anar-me’n al meu compartiment i vaig ficar-me al llit.

- El seu llit, ja era fet?

- Si.

- ?Es el compartiment…, vejam…, numero quinze, el penultim de l’extrem contrari al vago restaurant?

- Si.

- ?On era el conductor quan voste va anar cap al seu compartiment?

- Era assegut al final del passadis. Per cert, MacQueen va cridar-lo precisament quan jo entrava al meu compartiment.

- Que volia?

- Suposo, que li prepares el llit. La cabina no estava arreglada per a la nit.

- Ara, coronel Arbuthnot, desitjaria que fes memoria detingudament. Durant el temps que voste va estar parlant amb misterMacQueen, ?va veure que passes algu pel passadis?

- Molta gent, suposo. Pero no vaig fixar-m’hi.

- Ah!, pero jo em refereixo a la darrera hora i mitja de conversa. Van baixar, vostes, a Vincovci?

- Si, pero nomes pocs minuts. Hi havia la tempesta de neu i feia un fred inaguantable. Teniem ganes de retornar al vago, encara que es escandalosa la manera que tenen de calefaccionar aquests trens.

MonsieurBouc va sospirar.

- Es molt dificil de satisfer tothom -digue-. Els anglesos ho obren tot, en venen d’altres i tot ho tanquen. Realment es molt dificil.

Ni Poirot ni el coronel Arbuthnot li van fer cap cas.

- Ara, monsieur,li prego que faci treballar la seva imaginacio retrospectivament -digue Poirot, animant-lo-. Al defora fa fred. Vostes han retornat al tren. Seuen novament, voste fuma; ?potser una cigarreta, potser una pipa?

Va fer una pausa d’una fraccio de segon.

- Jo, una pipa. MacQueen fuma cigarretes.

- El tren es posa novament en marxa. Voste fumava la seva pipa. Parlaven de l’estat d’Europa, de la situacio mundial. Era ja tard. La majoria de la gent s’havia retirat ja a llurs respectius compartiments per a dormir. Algu va passar per davant de la seva porta…, recorda?

Arbuthnot va ajuntar les celles esforcant-se per recordar.

- Es molt dificil de dir -respongue-. Compren?, jo no m’hi fixava.

- Pero, voste te el do d’observacio del soldat per als detalls. Voste observa sense observar, com si diguessim.

El coronel intenta de reflexionar de bell nou, pero sense resultat.

- No recordo que passes ningu, excepte el conductor… Esperi un moment…, em sembla recordar que va passar tambe una dona.

- La va veure? Era jove, vella?

- No la vaig veure. Ni mirava en la seva direccio. Nomes recordo un cruixir de roba i una mena d’olor.

- Un perfum? Un bon perfum?

- Si, com de fruita, no se si compren que vull dir. Vull dir un perfum que se sent a cent iardes lluny. Pero haig de dir-li -el coronel va afegir rapidament- que aixo pot haver ocorregut mes aviat. Sap?, va ser, tal com voste mateix acaba de dir, precisament una d’aquestes coses que s’observen sense observar-les. En algun moment d’aquella nit jo em devia dir: «Dona -perfum-, quina olor mes forta!». Pero no puc estar segur del moment en que va passar, excepte que…, oh!, si, devia ser despres de Vincovci.

- Per que?

- Perque recordo que vaig olorar, sap?, precisament quan estavem parlant de l’enderrocament del Pla Quinquennal de Stalin. Ara se que la idea -dona- em va portar la idea de la situacio de les dones a Russia. I recordo perfectament que no vam parlar de Russia fins gairebe al final de la nostra conversa.

- No pot donar mes detalls?

- N… no. Devia ser dins la darrera mitja hora.

- Fou despres d’haver-se aturat el tren?

- Si. Gairebe n’estic segur.

- Be. Deixem-ho, ara. ?Ha estat, voste, alguna vegada a America, coronel Arbuthnot?

- Mai. No he volgut anar-hi.

- Va coneixer el coronel Armstrong?

- Armstrong… Armstrong… He conegut dos o tres Armstrongs. Hi havia un Tommy Armstrong en el 60, es refereix a ell? I tambe Selby Armstrong, que va morir en el Somme.

- Jo vull dir el coronel Armstrong, casat amb una americana, que tenien una nena, la qual va ser raptada i assassinada.

- Ah, si! Ja recordo haver-ho llegit. Un cas horroros. No recordo pas d’haver-lo conegut personalment, pero, naturalment, he sentit parlar molt d’ell. Toby Armstrong. Molt bon xicot. Tothom l’estimava. Tenia una carrera molt brillant. Va obtenir la Victoria Cross.

- L’home que ha estat assassinat aquesta nit passada era el responsable de la mort de la nena del coronel Armstrong.

La cara del coronel s’enfosqui.

- Si vol saber la meva opinio, aquest miserable ha tingut el que es mereixia. Pero m’hauria agradat mes veure’l penjat o electrocutat, tal com es fa alla.

- De fet, coronel Arbuthnot, voste prefereix la llei i l’ordre que no pas les venjances particulars.

- Se que no podem apunyalar-nos els uns als altres com si fossim corsos o de la mafia -digue el coronel-. Jo dic que els judicis fets per un jurat es el sistema mes just.

Poirot va mirar-lo pensarosament durant un o dos minuts.

- Si -digue-. Estava segur que aquest seria el seu punt de vista. Be, coronel Arbuthnot. No crec pas que hagi de preguntar-li res mes. ?No recorda alguna cosa que li hagi cridat l’atencio, ahir a la nit…? be que ara, pensant-ho millor, li resulti sospitos?

- No -respongue-. Res en absolut. A no ser que… -El coronel vacil·lava.

- Si, continui, li ho prego.

- En realitat, no es res -va dir el coronel lentament-. Pero com que voste ha dit «alguna cosa»…