Assassinat a l'Orient Express - Кристи Агата - Страница 22

- Per que no va poder dormir?

- Vaig tenir mal de queixal, senyor.

- Oh, la, la!…,aixo es molt doloros.

- Molt doloros, senyor.

- Va fer alguna cosa per tal de calmar-lo?

- Si, vaig posar-m’hi oli de clavell i va semblar que em passava una mica, pero m’era impossible de dormir. Aleshores vaig encendre el llum de la capcalera i vaig continuar llegint, per tal de distreure’m.

- I no va poder dormir gens?

- Si, senyor; vaig ensopir-me cap a les quatre de la matinada.

- I el seu company?

- L’italia? Oh!, aquest estava roncant!

- No va sortir del compartiment en tota la nit?

- No, senyor.

- I voste?

- Jo, tampoc.

- Va sentir alguna cosa durant la nit?

- No ho recordo, senyor. Almenys res desacostumat. El tren estava aturat i tot estava molt silencios.

Poirot va reflexionar uns moments i va afegir:

- Be, penso que hi ha molt poc a dir. ?Pot donar alguna claror sobre la tragedia?

- Jo crec que no. Ho sento, senyor.

- ?No pot recordar si hi havia alguna disconformitat entre el seu amo i misterMacQueen?

- Oh, no! MisterMacQueen es un senyor molt agradable.

- Abans d’estar al servei de misterRatchett, ?on prestava els seus serveis, voste?

- A casa de sirHenry Tomlinson, senyor, a Grosvenor Square.

- Per que el va deixar?

- Va marxar a l’Africa Oriental, senyor, i ja no necessitava els meus serveis. Pero estic cert que podra donar referencies meves, senyor. Vaig estar amb ell molts anys.

- Quant temps ha estat amb misterRatchett?

- Uns nou mesos, senyor.

- Gracies, Masterman. Una darrera pregunta: voste fuma amb pipa?

- No, senyor. Fumo nomes cigarretes…, i fortes.

- Gracies. Aixo es tot per ara.

Poirot va acomiadar-lo amb un gest.

El criat va dubtar un moment.

- Perdoni, senyor, pero la vella dama americana es troba en un estat d’excitacio molt fort. Diu que ella sap tot el referent a l’assassinat.

- En aquest cas -digue Poirot, somrient- caldra veure-la tot seguit.

- Vol que la cridi, senyor? Nomes fa que preguntar si hi ha ningu responsable, aqui. El conductor esta intentant de calmar-la.

- Ens la pot enviar, amic meu -digue Poirot-. Ara escoltarem la seva historia.

Capitol IV

La declaracio de la dama americana

MistressHubbard va entrar al vago restaurant en tal estat d’excitacio que amb prou feines podia articular cap paraula.

- Facin el favor de dir-me… Qui te autoritat, aqui? Haig de fer unes declaracions molt importants, molt importants, entenen?, i necessito algu que tingui autoritat; al mes aviat possible… Si vostes, senyors…

La seva mirada desviada anava fluctuant entre els tres homes.

Poirot es va inclinar endavant.

- Expliqui’m, senyora. Pero, primerament, faci el favor de seure.

MistressHubbard va deixar-se caure en el seient enfront de Poirot.

- El que haig de dir es el seguent: la passada nit s’ha comes un assassinat en aquest tren, i l’assassi ha estat en el meu compartiment.

El to de les seves paraules tenia un emfasi dramatic.

- Esta segura del que diu, senyora?

- Naturalment que n’estic segura! Quina idea! Se perfectament el que em dic. Els explicare tal com va succeir. M’havia ficat al llit i estava a punt d’adormir-me quan vaig despertar-me, de sobte (estava a les fosques), i vaig sentir que hi havia un home dins el compartiment. Vaig quedar-me tan esglaiada que ni tan sols vaig poder cridar. No se si poden imaginar-se el terrible que es. Vaig quedar-me quieta i vaig pensar: «Ara em mataran!». No puc explicar-los el que vaig sentir en aquells moments. Vaig pensar en tots els crims que es cometen en els trens i vaig dir-me: «Be, malgrat tot, no podran robar-me les joies», perque, saben?, les he posades dins una mitja i la mitja sota el coixi, que, per cert, no es gens confortable, es massa boterut, no se si m’entenen, pero aqui no se’n pot trobar cap mes. Ah!, que deia?

- Ens deia, senyora, que hi havia un home dins el seu compartiment.

- Ah, si, be, doncs estava ficada al llit, amb els ulls tancats i em deia: «Malgrat tot, pots donar gracies perque la teva filla no sap res del que t’esta passant», i aleshores vaig sentir-me mes reconfortada i vaig estendre la ma i vaig premer el boto per cridar el conductor. Jo premia, premia, pero no venia ningu, i puc assegurar-los que creia que el cor estava a punt de paralitzar-se’m. Potser, em deia, han assassinat tots els que van en el tren. Estavem aturats i es respirava un silenci molt estrany. Pero jo seguia prement el timbre fins que, oh!, quin consol quan vaig sentir unes passes rapides pel corredor i trucaven a la meva porta. «Endavant!», vaig cridar, i al mateix temps vaig encendre el llum. Potser els estranyara, pero no hi havia ningu al meu compartiment.

Li va semblar a mistressHubbard que creava un «clima» dramatic, i va esperar uns moments.

- I que va passar despres, senyora?

- Aleshores, vaig explicar al conductor que havia succeit, pero va semblar que no em creia. Segurament es pensava que ho havia somiat. Vaig fer-li mirar sota els seients, encara que ell deia que l’home havia fugit; pero alla va haver-hi un home i va posar-me nerviosa la manera que va tenir el conductor de tranquil·litzar-me! Jo no invento les coses, senyor… Em sembla que no se el seu nom.

- Poirot, madame, i aquest senyor es monsieurBouc, un dels directors de la companyia, i aquest es el doctor Constantine.

- Tinc molt de gust en coneixer-los, poden estar-ne segurs -va dir d’una manera, abstracta, adrecant-se a tots tres alhora i tornant a embolicar-se amb la seva relacio-. No creguin, vostes, que vull presumir de preveure les coses, pero haig de dir-los que l’home del compartiment del costat meu, aquest pobre home que han assassinat, m’ha semblat sempre molt sospitos. Vaig dir al conductor que examines be la porta de comunicacio entre les dues cabines i va resultar que no estava tancada. Be, aleshores ho vaig comprendre tot. Vaig dir-li que la tanques, i aixi que ell va marxar, jo vaig recolzar-hi la maleta per a sentir-me mes segura.