Assassinat a l'Orient Express - Кристи Агата - Страница 56

- No pot confiar-me el seu secret, mademoiselle?

La veu de Poirot era suau i persuasiva en alt grau.

Ella digue en veu baixa:

- No puc…, no puc.

I, de sobte, sense que ningu s’ho esperes, va enfonsar la cara entre les seves mans i va rompre a plorar amargament, desconsoladament.

El coronel s’aixeca d’un salt i va correr cap al seu costat.

- Jo…

Va callar i, encarant-se furiosament amb Poirot, digue:

- Li trencare tots els ossos del seu condemnat cos, miserable!

-  Monsieur!-va protestar monsieurBouc.

Arbuthnot va adrecar-se a la noia:

- Mary…, per Deu!

La noia va aixecar-se.

- No es res. Ja estic be. ?Em necessita per alguna cosa mes, monsieurPoirot? Si em necessita, vingui a trobar-me. Oh!, he estat una estupida… Quantes ximpleries he fet!

Va sortir rapidament del vago. Arbuthnot, abans de seguir-la, torna a encarar-se amb Poirot.

-  MissDebenham no te res a veure amb tot aixo, res, m’ha entes be? I si torna a molestar-la, li caldra heure-se-les amb mi!

I dit aixo, se n’ana.

- M’agrada veure un angles enfadat -va dir Poirot-. Es molt divertit. Quant mes emocionats estan, mes malament parlen.

Pero monsieurBouc no s’interessava per les reaccions emocionals dels anglesos. Se sentia aclaparat d’admiracio envers el seu amic.

-  Mon cher, vous etes epatant!-va exclamar-. Una altra suposicio miraculosa! C’est formidable!

- Es increible amb quina facilitat esbrina les coses! -digue, admirativament, el doctor Constantine.

- Oh!, aquesta vegada no reclamo cap merit. No era cap suposicio. La comtessa Andrenyi practicament m’ho ha dit tot.

-  Comment?No pot ser!

- Vostes deven recordar que li he preguntat per la seva institutriu o senyoreta de companyia Jo ja havia pensat que «si» Mary Debenham estava complicada en l’assumpte, necessariament havia d’haver viscut amb la familia Armstrong acomplint alguna ocupacio.

- Si, pero la comtessa Andrenyi ha descrit la seva institutriu com una persona totalment diferent.

- Exactament. Molt alta, de mitjana edat, amb els cabells color de panotxa, de fet, exactament l’oposat de missDebenham en tots els aspectes. Pero quan ella ha inventat el nom, ha estat degut a una associacio d’idees, inconscient. Ella ha dit que es deia missFreebody, oi?

- Si.

-  Eh bien, potser vostes no ho saben, pero a Londres hi ha una botiga que es deia fins fa poc Debenham amp; Freebody. Amb el nom de Debenham en el seu cap, la comtessa n’ha cercat un altre rapidament i el primer que se li ha acudit ha estat Freebody. Naturalment, jo ho he compres immediatament.

- Encara una altra mentida. ?Quina necessitat ha tingut de mentir?

-  Ma foi-respongue monsieurBouc violentament-. En aquest tren tothom menteix?

- Aixo es el que nosaltres hem d’esbrinar -digue Poirot.

Capitol VIII

Noves revelacions sorprenents

- Ja no em sorprendra res mes! -digue monsieurBouc-. Res! Ni tan sols si tots els passatgers d’aquest tren confessessin que havien viscut amb la familia Armstrong!

- Heus aci una profundissima observacio -contesta Poirot-. ?Li agradaria sentir el que te per dir-nos el seu sospitos predilecte, l’italia?

- ?Fara un altre experiment de les seves famoses suposicions?

- Precisament.

- El seu es, veritablement, un cas extraordinari -digue Constantine.

- No, molt natural.

MonsieurBouc va agitar els bracos amb comica desesperacio.

- Si d’aixo en dieu natural, mon ami…

No trobava paraules.

Mentrestant, Poirot va cridar un empleat del vago restaurant, per tal d’anar a cercar Antonio Foscarelli.

El robust italia mirava, recelos, quan va entrar al restaurant. Llancava ullades nervioses a tots costats, com un animal caigut a la trampa.

- Que volen, vostes? -va preguntar-. No tinc res per a dir-los. Res, ja ho saben! Per Dio…-I va clavar un cop de puny damunt la taula.

- Si. Voste te alguna cosa per a dir-nos -va exclamar Poirot amb energia-. La veritat!

- La veritat? -Va donar una mirada de temor a Poirot.

Ara tot el seu aplom i la seva afabilitat havien desaparegut.

-  Mais oui.Es possible que jo ja la conegui. Pero sera un punt a favor seu si surt de la seva boca espontaniament.

- Voste parla com la policia americana. «Canta clar», diuen, «canta clar»!

- Ah!, te alguna experiencia de la policia de Nova York?

- No, no, mai. No van poder provar mai res contra mi. No seria pas per no intentar-ho…

Poirot va dir tranquil·lament:

- Aixo fou en el cas Armstrong, oi? Voste era el xofer, no?

Els seus ulls es trobaren amb els de l’italia. Havia desaparegut la fanfarroneria del corpulent italia, igual com un globus desinflat.

- Si ho sap, per que m’ho pregunta?

- Per que ha mentit aquest mati?

- Per raons del negoci. A mes, no tinc confianca en la policia iugoslava. Odia els italians. No em farien justicia.

- Potser es, precisament, justicia el que li farien!

- No, no, no tinc res a veure amb el que ha passat aquesta nit. Jo no vaig sortir del meu compartiment ni una sola vegada. L’angles pot dir-ho. Jo no he matat aquest porc…, aquest Ratchett. Voste no pot provar res en contra meu.

Poirot va escriure alguna cosa en un full de paper. Despres va alcar la vista i digue tranquil·lament:

- Molt be. Ja pot retirar-se.