Assassinat a l'Orient Express - Кристи Агата - Страница 53

- Quin era el seu cognom?

- Pot semblar-li absurd, pero no el recordo. Sempre li deiem Suzanne. Era una noia molt simpatica. Adorava Daisy.

- Era la seva mainadera, oi?

- Si.

- Qui era la institutriu?

- Era una diplomada d’hospital. Es deia Stengelberg. Ella tambe estimava moltissim la nena i la meva germana.

- Ara, madame, necessito que pensi be abans de contestar la meva pregunta. Des que voste es al tren, ?ha trobat alguna persona coneguda?

La comtessa es va quedar sorpresa.

- Jo? No, ningu.

- I la princesa Dragomiroff?

- Oh!, ella? La conec, naturalment. Em creia que voste es referia a algu altre…, a algu… d’aquell temps.

- Aixo mateix, madame.Ara pensi detingudament. Han passat alguns anys. La persona pot haver canviat d’aspecte.

Helena va reflexionar una estona. Finalment, digue:

- No…, n’estic segura. No conec ningu.

- En aquella epoca, voste era molt joveneta. ?No tenia ningu que dirigis els seus estudis o que l’acompanyes?

- Oh!, si. Tenia una mena de drago…, feia d’institutriu meva i de secretaria de Sonia. Era anglesa, o, millor dit, escocesa. Tenia el cabell roig.

- Com es deia?

-  MissFreebody.

- Era jove o vella?

- A mi em semblava terriblement vella. Pero suposo que devia tenir uns quaranta anys. Suzanne s’ocupava dels meus vestits.

- Vivien d’altres persones a la casa?

- Nomes el servei.

- ?Esta, voste, segura, absolutament segura, de no haver reconegut ningu en el tren?

- No he reconegut ningu, monsieur-va respondre la comtessa sense vacil·lar.

Capitol V

El nom de la princesa Dragomiroff

Quan el comte i la comtessa Andrenyi hagueren sortit, Poirot va encarar-se amb els altres dos homes.

- Com poden veure -digue-, estem fent progressos.

- Treball excel·lent -digue, cordialment, monsieurBouc-. Per la meva banda, mai no he somiat de sospitar del comte i la comtessa Andrenyi. Haig de confessar que els considerava tots dos hors de combat.Suposo que no cal dubtar que ella ha comes el crim, oi? Es molt trist. Pero confiem que no la guillotinaran. Existeixen circumstancies atenuants. Uns quants anys d’empresonament…, aixo sera tot.

- De fet, veig que creieu en la seva culpabilitat.

- Estimat amic, em sembla que no hi ha lloc a dubte! Suposo que les seves maneres tranquil·litzadores nomes eren una pantalla per a suavitzar les coses mentre estem aqui aturats enmig de la neu, i fins que pugui fer-se’n carrec la policia, oi?

- Aixi doncs, ?no creu l’afirmacio del comte, i la seva paraula d’honor, dient que la seva muller es innocent?

-  Mon cher…,naturalment…, ?quina «altra» cosa pot dir? Adora la seva dona. Necessita salvar-la! Menteix a la perfeccio, amb maneres de grand seigneur,pero, quina altra cosa pot dir, l’infelic, si no mentides?

- Be, doncs, sap?, jo tinc l’absurda idea que molt be poden ser veritats.

- No, no. Recordeu el mocador. El mocador afirma la cosa.

- Doncs, jo no estic tan segur com aixo, respecte al mocador. Recordeu que jo sempre he dit que poden haver-hi dues possibilitats referents al seu propietari.

- Aixi i tot…

MonsieurBouc es va interrompre. La porta del fons va obrir-se i la princesa Dragomiroff va entrar al vago restaurant. Anava en direccio d’ells i els tres homes s’aixecaren.

Ella va adrecar-se a Poirot, ignorant els altres dos.

- Tinc entes, monsieur-digue-, que voste te un mocador meu.

Poirot va llancar una mirada de triomf als altres dos.

- Es aquest, madame?

Poirot va ensenyar-li el mocador de batista.

- Efectivament. Hi ha una inicial en un canto.

- Pero, madame la princesse,aquesta lletra es una «H» -digue monsieurBouc-. El seu nom…, perdoni…, es Natalia.

Ella el va mirar fredament.

- Exactament, monsieur.Els meus mocadors estan sempre marcats amb caracters russos. La «H» es «N», a Russia.

MonsieurBouc no va saber que dir. Hi havia alguna cosa en aquella indomable vella dama que el feia posar nervios i molest.

- Durant l’interrogatori d’aquest mati, voste no ens ha dit pas que aquest mocador era seu -digue Poirot.

- Voste no m’ho ha preguntat -contesta secament la princesa, d’una manera rapida.

- Li prego de seure, madame-digue Poirot.

La princesa va sospirar profundament.

- No necessiten allargar aquesta questio, messieurs.La seva proxima pregunta probablement sera: per que el meu mocador va anar a parar al costat d’un home assassinat, oi? La meva contestacio es que jo no en tinc cap idea.

- Realment, no en te, voste, cap idea?

- En absolut.

- Ja m’excusara, madame,pero, quina confianca podem tenir en la veracitat de les seves declaracions?

Poirot va pronunciar aquestes paraules amb gran suavitat. La princesa Dragomiroff va replicar de manera despectiva.

- M’afiguro que diu aixo perque no els vaig dir que Helena Andrenyi era la germana de mistressArmstrong, oi?

- En realitat, voste ens va mentir deliberadament en aquest punt.

- Efectivament. I tornaria a fer igual. La seva mare era amiga meva. Crec, messieurs,en la lleialtat als amics, a la familia i a la casta.

- ?I no creu, voste, que es molt convenient d’ajudar en tot i per tot els fins de la justicia?

- En aquest cas considero que ja s’ha fet justicia…, estrictament justicia.

Poirot va inclinar-se endavant.