Assassinat a l'Orient Express - Кристи Агата - Страница 40

Poirot va agafar-la delicadament.

- Si -va murmurar-. No hi ha equivocacio. Aquesta es l’arma que ens faltava, oi, doctor?

El doctor va examinar-la.

- No cal tenir tanta cura -digue Poirot-. Segurament no hi haura d’altres impressions digitals que les dels dits de mistressHubbard.

L’examen del doctor Constantine no va durar gaire temps.

- En efecte, no hi ha dubte que es aquesta l’arma -digue-. Amb ella s’han donat tots els cops.

- Li prego, amic meu, de no dir aixo -va interrompre Poirot.

El doctor va mirar, estranyat.

- Ja estem cansats de tanta abundancia de coincidencies. Dues persones decideixen apunyalar misterRatchett la passada nit. Ja resulta massa casualitat que totes dues escullin la mateixa classe d’arma.

- Potser la coincidencia no es pas tan gran com sembla -respongue el doctor-. En tots els magatzems de Constantinoble venen milers de dagues per l’estil.

- Em consola una mica, pero nomes una mica -digue Poirot.

Va contemplar, pensaros, la porta que tenia davant d’ell i, traient l’espongera, va intentar de fer girar el baldo. La porta no va moure’s. Una mica mes amunt hi havia el passador. Poirot va fer-lo correr, pero la porta tampoc no es va obrir.

- Recordi que la vam tancar per l’altra banda -va indicar el doctor.

- Es veritat -digue Poirot, completament distret.

- Semblava que estigues pensant en altra cosa. Les seves celles expressaven perplexitat.

- Aixi tot s’explica, oi? -va preguntar monsieurBouc-. L’home passa a traves d’aquest compartiment. En tancar la porta de comunicacio topa amb l’espongera. Aleshores te la idea d’amagar rapidament la daga en aquesta bossa. Es bruta de sang. Despres, quan s’adona que mistressHubbard s’ha despertat, s’escapoleix per l’altra porta, la que dona al passadis.

- Aixi degue succeir -va murmurar Poirot.

Pero la seva cara no va canviar d’expressio.

- Que passa? -va preguntar monsieurBouc-. ?Hi ha alguna cosa que no li acaba de satisfer?

Poirot el va mirar rapidament.

- No li crida l’atencio? No, evidentment, no. Be, nomes es un petit detall.

El conductor va treure el cap.

- La senyora americana torna cap aqui -va anunciar.

El doctor Constantine va envermellir, sentint-se culpable. Tenia la impressio que no havia tractat massa cavallerescament mistressHubbard. Pero ella no li va fer cap retret. Les seves energies estaven concentrades en un altre assumpte.

- Haig de dir-los una cosa -anuncia aixi que va arribar davant la porta-. Jo no vull estar mes temps en aquest compartiment! Per res del mon dormiria en aquesta llitera, mal si em paguessin un milio de dolars!

- Pero, senyora…

- Ja se que em dira, pero jo li contesto des d’ara que no ho fare. Prefereixo passar-me tota la nit, dreta, en el passadis.

Aleshores es posa a plorar.

- Ah!, si la meva filla em veies…, si sabes que m’esta passant…

Poirot la va interrompre energicament.

- Senyora, no cal que s’amoini. La seva peticio es completament raonable. Els seus bagatges seran transportats immediatament a un altre compartiment.

MistressHubbard va retirar el seu mocador dels ulls.

- De debo? Oh, ja em sento mes tranquil·la, ara. Pero segurament tot estara ple…, si no es que un d’aquests senyors…

MonsieurBouc va prendre la paraula.

- Els seus bagatges es traslladaran immediatament a un altre vago. Tindra voste un compartiment en el vago que va anexar-se a Belgrad.

- Oh!, magnific! No puc pas dir que sigui una dona nerviosa, pero, francament, dormir en un compartiment pensant que en el del costat hi ha un home mort…, m’esgarrifo! Els asseguro que acabaria per tornar-me boja!

- Michel -va cridar monsieurBouc-. Traslladi aquests bagatges a un compartiment buit del vago Atenes-Paris.

- Si, monsieur.?El mateix numero que aquest: el numero tres?

- No -respongue Poirot abans que el seu amic pogues contestar-. Crec que sera millor per a la senyora donar-li un numero completament diferent. El dotze, per exemple.

-  Bien, monsieur.

El conductor va agafar l’equipatge. MistressHubbard va expressar el seu agraiment a Poirot.

- Ha estat, voste, molt amable i molt delicat amb mi. Cregui que li agraeixo moltissim. Li asseguro.

- No val la pena, madame.Anirem amb voste per deixar-la confortablement instal·lada.

MistressHubbard va anar acompanyada pels tres homes al seu nou compartiment. Una vegada alli, va mirar tot al seu voltant i va sospirar, felic.

- Oh, es molt agradable!

- Li agrada, madame? Com pot veure, es exactament igual que l’altre.

- Es veritat…, pero aquest dona a l’altre costat. Pero aixo no te importancia. Aquests trens tan aviat van en un sentit com en un altre. Quan vaig marxar, vaig dir a la meva filla: «Voldria un compartiment prop de la maquina», i ella em va contestar: «Pero, mama, aixo te l’inconvenient que et poses a dormir en un sentit i et despertes en l’altre». I es cert tot el que va dir. Ahir a la nit vam entrar a Belgrad en una direccio i vam sortir per la contraria.

- De totes maneres, madame,?es troba contenta, ara? -pregunta Poirot.

- No m’atreveixo a dir tant. Estem enmig de la neu i ningu no fa res per a remeiar-ho…, i el meu vaixell surt dema passat.

-  Madame-digue monsieurBouc-, tots nosaltres ens trobem en el mateix cas que voste.

- Si, es veritat -va admetre mistressHubbard-. Pero ningu no ha tingut un compartiment que hagi estat travessat durant la nit per un assassi.

- Encara em balla el cap, madame-digue Poirot-, intentant d’esbrinar com l’home va entrar al seu compartiment tenint la porta de comunicacio tancada, tal com voste diu. ?Esta segura, madame, que la cosa ocorregue d’aquesta manera?

- Si, la senyora sueca ho va comprovar davant meu.

- Anem a reconstruir la petita escena. Voste estava estirada en la seva llitera…, aixi…, i no va poder veure-ho per si mateixa. Es cert?