Assassinat a l'Orient Express - Кристи Агата - Страница 26

- Ara escoltem el que Pierre Michel pot dir-nos referent a aquest boto -digue.

El conductor del vago llit torna a esser convocat. Quan va entrar, va mirar-los interrogadorament.

MonsieurBouc va aclarir-se la gola.

- Michel -va comencar-, aqui hi ha aquest boto del seu uniforme. Ha estat trobat en el compartiment de la dama americana. Pot donar-nos una explicacio?

El conductor, mecanicament, va dur la ma a la seva americana.

- Jo no he perdut cap boto, monsieur-digue-. Es deu tractar d’una confusio.

- Es molt estrany.

- No en tinc la culpa, monsieur.

L’home semblava tot astorat, pero de cap manera se’l veia temorenc o confos.

- Degut a les circumstancies en les quals es va trobar, sembla gairebe segur que aquest boto el va perdre l’home que va ser en el compartiment de mistressHubbard anit passada, quan ella va tocar el timbre.

- Pero, monsieur,si no hi havia ningu! Devia ser imaginacions d’aquella senyora!

- No eren imaginacions, Michel. L’assassi de misterRatchett va passar per alla… i va perdre aquest boto.

Com que la significacio de les paraules de monsieurBouc era prou clara, Pierre Michel es va posar en un estat d’agitacio molt violent.

- No es cert, monsieurl,no es cert! -va exclamar-. Voste m’acusa d’un crim. A mi! Soc innocent! Soc completament innocent! ?Com vol que jo hagi assassinat un home que no havia vist mai?

- On era, voste, quan mistressHubbard va trucar?

- Ja vaig dir-li-ho, monsieur,al vago del costat, parlant amb el meu company.

- El farem venir.

- Faci-ho, monsieur,li ho prego, faci-ho!

El conductor de l’altre vago va esser cridat i va confirmar la declaracio de Pierre Michel. Va afegir que el conductor del vago de Bucarest tambe va esser alla amb ells. Tots tres havien estat discutint respecte a la situacio causada per la neu. Devia fer deu minuts que estaven parlant tots tres, quan a Michel va semblar-li que sentia un timbre. En obrir les portes de comunicacio entre els dos vagons, els altres dos van sentir-lo tambe. El timbre trucava insistentment. Michel va acudir rapidament a la trucada.

- Com pot veure, monsieur,no soc culpable -exclamava ansiosament.

- ?I aquest boto d’un uniforme dels Wagons-Lits, com s’ho explica, voste?

- No m’ho explico, monsieur.Es un misteriper a mi. Tots els meus botons estan intactes.

Els altres dos conductors tambe van declarar que ells no havien perdut cap boto. I tambe declararen que cap d’ells no havia estat en el compartiment de mistressHubbard.

- Calmi’s, Michel -va dir monsieurBouc-, i tracti de recordar el moment en que voste va acudir a la trucada del timbre de mistressHubbard. ?Va trobar algu en el passadis?

- No, monsieur.

- No va veure ningu allunyar-se passadis enlla?

- Tampoc, no, senyor.

- Es molt estrany -digue monsieurBouc.

- No tan estrany -respongue monsieurPoirot-. Es una questio de temps. MistressHubbard es desperta i veu que hi ha algu a la seva cabina. Per un minut o dos, queda completament paralitzada i amb els ulls clucs. Probablement va ser aleshores que l’home aprofita per sortir al passadis. Despres va comencar de tocar el timbre. Pero el conductor no va anar-hi immediatament. Fins a la tercera o quarta trucada el conductor no va sentir-lo. Jo diria que va tenir temps de sobres…

- Per que, per que, mon cher? Recordi que tot el tren estava voltat de grans pilots de neu.

- El nostre misteriosassassi tenia dos camins -digue Poirot lentament-. Podia haver-se ficat en un dels lavabos o be haver entrat en un dels compartiments.

- Pero, tots estan ocupats!

- I que?

- ?Vol dir, potser, que es pot haver ficat en el «seu» compartiment?

Poirot va assentir amb el cap.

- Ha!, ha! -va murmurar monsieurBouc-. Durant aquells deu minuts d’absencia del conductor, l’assassi degue sortir del seu compartiment, va entrar en el de Ratchett, el mata, tanca i posa la cadena de la porta per la part de dins, surt per la cabina de mistressHubbard i es troba de bell nou en el seu compartiment quan arriba el conductor.

- No es pas tan senzill com ho pinteu, amic meu -respongue Poirot-. El nostre amic, el doctor Constantine, ja us ho explicara.

MonsieurBouc va indicar als tres empleats que podien retirar-se.

- Cal que prenguem declaracio a vuit passatgers mes -digue Poirot-. Cinc de primera classe: la princesa Dragomiroff, el comte i la comtessa Andrenyi, el coronel Arbuthnot i misterHardman. Tres de segona classe: missDebenham, Antonio Foscarelli i la cambrera Fraulein Schmidt.

- A qui pensa prendre declaracio, primerament? ?A l’italia?

- Quina mania teniu amb el vostre italia! Doncs, no, comencarem pel capdamunt. Potser madame la princessees dignara a concedir-nos uns pocs minuts del seu temps. Faci el favor d’avisar-la, Michel.

-  Oui, monsieur-digue el conductor que estava disposat a sortir del vago.

- Digui-li que podem visitar-la en el seu compartiment si no vol molestar-se venint aqui -digue monsieurBouc.

Pero la princesa Dragomiroff va dignar-se a prendre’s aquesta molestia. Comparegue en el vago restaurant pocs moments despres, va inclinar lleugerament el cap i va asseure’s davant Poirot.

La seva petita cara de gripau semblava encara mes grogosa que el dia abans. Era decididament molt lletja, pero, malgrat tot, igual com el gripau, tenia els ulls com dues joies, foscos i imperiosos, que revelaven una energia latent i una gran forca intel·lectual, i que en altre temps podien haver estat dolcos i vellutats.

La seva veu era pregona, molt clara i de timbre molt agradable.

Va tallar en sec unes florejades frases d’excusa de monsieurBouc.

- Senyors, no necessiten disculpar-se. Tinc entes que s’ha comes un assassinat. Naturalment, l’obligacio de vostes es de prendre declaracio a tots els viatgers. Sera un plaer d’ajudar-los en el que jo pugui.

-  Madame,es voste molt amable -digue Poirot.

- Res d’aixo. Es un deure. Que desitja voste saber?