Assassinat a l'Orient Express - Кристи Агата - Страница 24

- ?Ha tingut, voste, relacio amb algun membre de la familia Armstrong, mistressHubbard?

- No. Ells frequentaven una altra classe social. Pero sempre he sentit dir que mistressArmstrong era una dona encisadora i que el seu marit l’adorava.

- Be, mistressHubbard. Voste ens ha ajudat moltissim. ?Voldria tenir l’amabilitat de donar-nos el seu nom complet?

- Naturalment. Amb molt de gust. Caroline Martha Hubbard.

- Vol fer el favor d’escriure aqui la seva adreca?

MistressHubbard la va escriure, sense parar de parlar.

- No m’ho puc treure del cap! Cassetti en aquest tren! Vaig tenir com un pressentiment aixi que vaig veure aquest home, no es cert, misterPoirot?

- Exactament, madame.A proposit, ?te, voste, per casualitat, una bata de seda escarlata?

- Quina pregunta mes estranya! No, no en tinc cap. Tinc dues bates: una de franel·la de color de rosa, molt apropiada per a fer viatges per mar, i una altra que la meva filla m’ha regalat, tipica del pais, de seda de color morat. Pero ?per que necessita saber les bates que jo tinc?

- Ja li dire, madame,una persona amb un quimono de seda escarlata va entrar ahir nit en el compartiment de voste o en el de misterRatchett. Aixo no te res de particular, ja que, com voste ha dit molt be, hi ha molta dificultat de poder encertar els compartiments, essent totes les portes tancades, i, per tant, es molt facil de confondre’ls.

- Doncs, no va entrar ningu amb un quimono de seda escarlata en el meu compartiment.

- Aleshores, devia ser en el de misterRatchett.

MistressHubbard va serrar els llavis i va dir misteriosament:

- No m’estranyaria gens.

Poirot va inclinar-se cap endavant.

- ?Va sentir, doncs, la veu d’una dona en el compartiment proper al de voste?

- No se com ha pogut endevinar-ho, misterPoirot. En realitat, no ho se. Pero… realment, la vaig sentir.

- Pero, quan li he preguntat si havia sentit alguna cosa en el compartiment del costat, voste ha dit que nomes havia sentit misterRatchett roncar.

- Si…, i era veritat. Va roncar durant una part de la nit. Quant a l’altra part… -Aqui mistressHubbard es torna vermella com un perdigot-. No es molt decent de parlar-ne.

- ?Quina hora era quan, voste, va sentir la veu d’una dona?

- M’es impossible de dir-ho. Em vaig mig despertar un moment i vaig sentir una dona que parlava. Aleshores vaig dir-me: «Bona “pinta” esta fet; no es gens estrany!». I vaig tornar-me a adormir. Pero poden estar segurs que mai no hauria parlat de coses d’aquesta classe a tres senyors desconeguts si no m’hi haguessin forcat.

- ?Aixo va succeir abans o despres d’haver sentit, voste, que hi havia un home en el seu compartiment?

- Voste em fa una pregunta per l’estil de l’altra! ?Com volia que la dona parles a misterRatchett, si aquest ja era mort?

-  Pardon.Voste deu trobar que soc un estupid, ?oi, madame?

- No, no, nomes trobo que es distret. No puc acabar de creure que era aquell monstre de Cassetti. ?Que dira la meva filla quan ho sabra?

Poirot va ajudar habilment la bona dona a tornar a entaforar dins el portamonedes tot el seu contingut escampat per damunt de la taula, i despres va acompanyar-la a la porta.

Al darrer moment va dir-li:

- Li ha caigut el mocador, madame.

MistressHubbard va mirar el petit quadre de batista que Poirot li ensenyava.

- No es meu, misterPoirot. El meu el tinc aqui -va contestar-li.

-  Pardon.Com que veig la inicial «H»…

- Realment, es curios. Pero no es meu. Els meus estan marcats «C. M. H.», i son molt mes senzills, no son aquestes fantasies de Paris, tan cares. ?A quin nas convindra un drapet com aquest?

Cap dels tres homes no va saber que contestar a aquesta pregunta i mistressHubbard va sortir triomfalment.

Capitol V

La declaracio de la dama sueca

MonsieurBouc anava donant voltes al boto que mistressHubbard havia deixat damunt la taula.

- Aquest boto… No ho comprenc. ?Significa, despres de tot, que Pierre Michel esta complicat en l’afer? -digue. Va fer una pausa i va seguir, en veure que Poirot no responia-. Que dieu a tot aixo, amic meu?

- Aquest boto suggereix diverses possibilitats -va contestar Poirot, pensaros-. Deixeu-me, ara, interrogar la dama sueca abans de discutir la declaracio que acabem d’escoltar.

Va cercar en el munt de passaports que tenia al seu davant.

- Ah!, aqui el tenim. Greta Ohlsson, de quaranta-nou anys.

MonsieurBouc va donar les ordres a l’empleat del vago restaurant i aquest va retornar poc despres acompanyant una senyora de cabell grogos i cara de be. Va mirar monsieurPoirot a traves de les seves ulleres, pero se la veia completament tranquil·la.

Va resultar que comprenia i parlava frances; aixi doncs, la conversa va tenir lloc en aquest idioma. Primerament, Poirot li va fer unes preguntes, les respostes a les quals ja coneixia: el seu nom, edat i adreca. Va preguntar-li la seva professio.

Era, segons va dir, directora d’una escola missionera prop d’Istanbul. Era, tambe, infermera graduada.

- Suposo que ja deu estar assabentada del que va succeir anit passada, mademoiselle.

- Naturalment. Es espantos! I la senyora americana em diu que el criminal va estar en el seu compartiment.

- Tinc entes, mademoiselle,que voste va ser la darrera persona que ha vist viu l’home que han assassinat.

- No ho se. Potser si. Per equivocacio, vaig obrir la porta del seu compartiment. Estava molt avergonyida. Va ser una situacio molt dificil.

- Va veure’l, realment?

- Si. Estava llegint un llibre. Vaig excusar-me rapidament i em vaig retirar.

- Li va dir alguna cosa a voste?

El rubor va pujar a les galtes de la digna senyoreta.