Assassinat a l'Orient Express - Кристи Агата - Страница 2

- No tinc res que m’apressi. Em quedare alla uns quants dies com a turista.

- Santa Sofia es preciosa -va dir el tinent Dubosc que no l’havia vista mai.

Una rafega de vent gelat va recorrer l’andana. Els dos homes van esgarrifar-se. El tinent Dubosc dissimuladament va mirar el seu rellotge. Les cinc menys cinc minuts. Nomes cinc minuts mes!

En veure que el belga s’havia adonat que ell havia donat una ullada al rellotge, reprengue la conversa:

- Hi ha molt poca gent que viatgi en aquesta epoca de l’any -digue, mirant per les finestretes del vago llit, aturat al seu costat.

- Efectivament -respongue monsieurPoirot.

- Esperem que la neu deixara circular el Taurus.

- Pot succeir el contrari?

- Si, ha passat. No aquest any, pero.

- Esperem que no succeeixi pas, ara -digue monsieurPoirot-. Les informacions meteorologiques d’Europa son dolentes.

- Molt dolentes. Als Balcans hi ha molta neu.

- Tinc entes que a Alemanya, tambe.

-  Eh bien!-respongue el tinent Dubosc rapidament, veient que es tornaria a fer un silenci-. Dema a la tarda, a les set quaranta arribareu a Constantinoble.

- Si -digue monsieurPoirot, i va afegir desanimadament-: Santa Sofia. He sentit dir que es molt bonica.

- Magnifica. Crec que si.

Per damunt els seus caps va enretirar-se la cortineta d’un dels compartiments del vago llit i va veure’s el cap d’una novia jove darrera el vidre.

Mary Debenham havia dormit molt poc des de la seva sortida de Bagdad, el dijous abans. Ni en el tren cap a Kirkuk, ni en el Rest Hou-se de Mosul, ni tampoc en la darrera nit del seu viatge havia pogut dormir comodament. Ara, cansada d’estar desperta en el seu caloros compartiment, excessivament caldejat, s’havia aixecat per tafanejar.

Allo devia esser Alep. Naturalment, no es podia veure res. Nomes una llarguissima andana, il·luminada pobrament. Sota la seva finestra hi havia dos homes que parlaven en frances. Un d’ells era un oficial frances; l’altre era un home baixet amb un enorme bigoti. La noia va somriure lleugerament. Mai no havia vist ningu tapat d’aquella manera. Devia fer molt de fred a fora. Probablement per aixo calefaccionaven tant el tren. La noia va provar d’abaixar el vidre, pero no li fou possible.

El conductor del vago llit es va acostar als dos homes. El tren estava a punt de sortir, els digue. Monsieurfaria be de pujar al tren. L’homenet va treure’s el capell. Quin cap tan ovalat tenia! Malgrat les seves preocupacions, Mary Debenham va somriure. Un homenet d’aspecte ridicul. Una mena d’home, tan insignificant, que ningu no prendria seriosament.

El tinent Dubosc va comencar de pronunciar les formules de comiat. Havia pensat, anticipadament, les frases i les havia reservades per al darrer moment. Era un comiat molt cortes i molt bell.

Per a no esser menys, monsieurPoirot va contestar en termes semblants.

-  En voiture, monsieur-va dir el conductor del vago llit.

De molt mala gana monsieurPoirot va pujar al tren. El conductor va pujar darrera d’ell. MonsieurPoirot saluda amb la ma. El tinent Dubosc es va quadrar i va saludar. El tren, amb una terrible sacsejada, va arrencar lentament.

-  Enfin!-va murmurar monsieurPoirot.

- Brrrrr! -bufa el tinent Dubosc, espolsant-se, per tal de treure’s el fred.

-  Voila, monsieur.-El conductor va ensenyar, amb gest teatral, la bellesa del compartiment i l’ordenada col·locacio dels seus bagatges-. La maleteta del senyor l’he posada aqui.

La seva ma estesa era molt significativa. Hercule Poirot va col·locar-hi un bitllet plegat.

-  -Merci, monsieur.-El conductor va fer-se encara mes amable-. Tinc els bitllets del senyor. Tambe necessito el passaport, faci’m el favor. Crec que el senyor interrompra el seu viatge a Istanbul, oi?

MonsieurPoirot va assentir amb el cap.

- Suposo que no deu viatjar molta gent, oi? -va preguntar.

- No, senyor. Tinc nomes dos altres viatgers: tots dos son anglesos. Un coronel de l’india i una jove anglesa de Bagdad. El senyor desitja alguna cosa?

Monsieurva demanar una ampolla petita de Perrier.

Les cinc de la matinada es una hora molt intempestiva per a pujar en un tren. Encara faltaven dues bones hores perque es fes clar. Conscient de tot aixo i satisfet d’haver portat a bon terme una delicada missio, monsieurPoirot va ajeure’s en un raco i es va quedar adormit.

Quan va despertar-se eren ja dos quarts de deu i rapidament es va dirigir al vago restaurant a la recerca d’un bon cafe calent.

En aquell moment nomes hi havia un sol ocupant en tot el vago; sens dubte era la jove anglesa, de la qual li havia parlat el conductor. Era una noia alta, esvelta i morena, i podria tenir uns vint-i-vuit anys. Es podia observar una freda indiferencia en la manera que tenia de prendre el seu esmorzar i en la forma de cridar el cambrer perque li portes mes cafe, que denotava un cert coneixement del mon i de viatjar. Portava un vestit d’una roba molt fina, perfectament apropiada a l’alta atmosfera del tren.

MonsieurHercule Poirot, com que no tenia altra cosa a fer, es divertia observant-la i estudiant-la, dissimuladament.

Segons la seva opinio, era una d’aquestes noies que saben tenir cura d’elles mateixes alla on vagin. Se la veia equilibrada i serena. A Poirot va agradar-li la perfeccio de les seves faccions i la delicada pal·lidesa de la seva pell. Li agradaren, tambe, els seus ondulats cabells, d’un negre brillant, i els seus ulls, freds, impersonals i grisos. Pero Poirot va dictaminar que se la veia massa eficient per a poder-la considerar com una jolie femme.

Al cap de poc va entrar una altra persona al vago restaurant. Es tractava d’un home alt, de quaranta a cinquanta anys, prim, moreno, amb els cabells lleugerament grisencs a les temples.

- El coronel de l’india -es digue Poirot.

El nou arribat va saludar la noia amb una petita inclinacio.

- Bon dia, missDebenham.

- Bon dia, coronel Arbuthnot.

El coronel estava dret amb una ma recolzada a la cadira del davant de la noia.

- Te algun inconvenient? -va preguntar.

- En absolut. Segui.

- Gracies; ja sap voste que l’esmorzar es un apat que no es presta gaire a converses.