Assassinat a l'Orient Express - Кристи Агата - Страница 13

Poirot el va mirar enfadat.

- Es increible! -murmureja.

- Que es increible?

- Res. Seguim amb el nostre afer. Cal que em digui tot el que sap respecte al mort. Era parent d’ell?

- No. Jo soc (era) el seu secretari.

- Quant temps feia que treballava amb ell?

- Una mica mes d’un any.

- Faci el favor de donar-me tots els detalls que pugui.

- Be. Vaig coneixer misterRatchett fara una mica mes d’un any, quan jo era a Persia.

- Que feia, voste, alla? -va interrompre’l Poirot.

- Havia arribat de Nova York per gestionar una concessio de petroli. Suposo que no li deu interessar l’assumpte. Els meus amics i jo no vam tenir exit i ens vam trobar en una situacio bastant dificil. MisterRatchett es trobava en el mateix hotel. Acabava d’acomiadar el seu secretari. Va oferir-me el seu lloc i vaig acceptar-lo. Jo estava a les escorrialles i vaig estar molt content d’acceptar una feina ben pagada i com feta per a mi, com si diguessim.

- I despres?

- Hem viatjat sempre. MisterRatchett volia veure mon. Pero el molestava de no coneixer idiomes. Jo feia mes de corresponsal que no pas de secretari. Era una vida molt agradable.

- Ara segueixi donant-me detalls respecte al seu amo.

El jove va arronsar-se d’espatlles i la seva cara expressa perplexitat.

- Puc dir molt poca cosa.

- Quin era el seu nom complet?

- Samuel Edward Ratchett.

- Era ciutada america?

- Si.

- De quin lloc d’America?

- No ho se.

- Perfectament. Digui’m tot el que sapiga.

- En realitat, monsieurPoirot, es que no se pas gran cosa! MisterRatchett no m’explicava mai res d’ell, ni de la seva vida a America.

- A que creu que era degut?

- No ho se pas. Jo vaig pensar que potser estava avergonyit dels seus principis. Molts homes son aixi.

- El satisfa aquesta explicacio?

- Francament, no.

- Tenia familiars?

- Mai no me’n va parlar.

Poirot va insistir sobre aquest punt.

- Segurament, voste devia formar-se alguna teoria en aquest respecte, misterMacQueen.

- Exactament, me la vaig formar. No crec pas que Ratchett fos el seu veritable nom. Tinc la impressio que devia abandonar America definitivament, fugint d’algu o d’alguna cosa. Crec que va aconseguir-ho… fins fa poques setmanes.

- Que li ho fa dir?

- Va comencar de rebre cartes…, cartes amb amenaces.

- Voste les ha vistes?

- Si. La meva feina era d’ocupar-me de la correspondencia. La primera carta va arribar fa cosa de quinze dies.

- Aquestes cartes, han estat destruides?

- No. Em penso que en tinc un parell en els meus arxivadors. Una d’elles misterRatchett la va esquincar de rabia. Vol veure-les?

- Si em vol fer el favor…

MacQueen va sortir del compartiment. Va retornar al cap de pocs minuts i va lliurar a Poirot dos fulls d’un paper una mica brut.

La primera carta deia el seguent:

?Et pensaves que et podries escapar, despres d’haver-nos enganyat? No t’ho pensis; mai en la teva vida. T’hem estat cercant, Ratchett, i t'AGAFAREM!

No estava signada.

Sense fer cap comentari, nomes va alcar lleugerament les celles; Poirot va agafar la segona carta.

Et preparem un passeig, Ratchett. Ja s’acosta l’hora. Prepara’t, entens?

Poirot va deixar la carta.

- L’estil es molt monoton -digue-. Molt mes que no pas la cal·ligrafia.

MacQueen se’l va mirar.

- Voste no deu haver observat una cosa -va dir Poirot amablement-. Requereix la vista d’algu acostumat en aquestes coses. Aquesta lletra no ha estat pas escrita per una sola persona, misterMacQueen. Dues o mes persones l’han escrita, cadascuna ha posat una lletra cada vegada. A mes, son majuscules. Aixo fa que la tasca d’identificacio sigui molt mes dificil.

Va fer una pausa i digue:

- ?Esta, voste, assabentat que misterRatchett va demanar-me d’ajudar-lo?

- A voste?

El to de sorpresa de MacQueen va convencer Poirot que el jove desconeixia el fet.

- Si. Estava espantat. Escolti, ?recorda, voste, quina va ser la seva reaccio en rebre la primera carta?

MacQueen va dubtar.

- Es molt dificil de dir-ho. Va posar-se a riure d’una manera peculiar en ell. Pero vaig tenir la impressio que sota aquella indiferencia s’amagava una gran inquietud.

Poirot va assentir amb el cap. Aleshores va fer una pregunta completament inesperada.

-  MisterMacQueen, ?pot dir-me, voste, honradament, quins eren els seus sentiments envers el seu amo? L’apreciava?

Hector MacQueen es prengue un moment abans de respondre.

- No -digue finalment-. No l’apreciava.

- Per que?

- No puc dir-ho exactament. Malgrat aixo, reconec que era sempre molt amable en les seves maneres. -Va callar un moment i va afegir-: Li dire la veritat, misterPoirot. M’era francament antipatic. Estic cert que era un home cruel i perillos. Cal confessar, tanmateix, que no tinc cap rao per a poder fonamentar la meva opinio.

- Moltes gracies, misterMacQueen. Una darrera pregunta… ?Quan va veure viu, per darrera vegada, misterRatchett?

- Anit passada; devien ser aproximadament les deu. Vaig entrar al seu compartiment per tal de demanar-li unes notes.

- Sobre que?

- Sobre unes rajoles i unes ceramiques antigues que va comprar a Persia. La mercaderia que van lliurar-li no era la mateixa que ell havia comprat. Per aquest motiu hem sostingut una desagradable correspondencia amb els venedors.

- ?I aquesta fou la darrera vegada que misterRatchett va ser vist viu?